L’emoció invitada, la calma.

IMG_1165 copia3Avui em sento en calma.

En alguns moments, que començo a pensar i pensar, per buscar estratègies, idees noves per a oferir, receptes i coses vàries, de cop m’adono que em comença a sortir fum del cap. I una tensió, dura i freda com una pedra de riu, em puja per la cama dreta, de la cama a l’esquena, de l’esquena al coll i del coll al cervell i com si fos el vell màstil d’un vaixell un dia de vent, em començo a torçar i torçar. Llavors el costat esquerre, que no entén res, em diu “relaxa’t Marta”, xate” descansa, em repeteix! Llavors, ja ho sé, és el moment de convidar la calma a instal·lar-se de nou en mi. M’assec, tanco els ulls, em deixo sentir la duresa, la fredor de la tensió i convido amb la imaginació tot allò que m’aporta calma.

Llavors la calma s’apropa, la sento. Aquella calma que t’envaeix quan fas un passeig, lent, tranquil, per un lloc verd, silenciós, on sents cada un dels teus passos sobre el camí de terra. El terra que resta immòbil acollint cada una de les teves petjades.

Aquella calma, escorredissa, que s’escapa per entre les mans, quan de nou et descobreixes pensant, amb el cap sobrevolant altres espais lluny del lloc on camines. Però de nou et centres en els teus passos i la calma s’instal·la altre cop.

Aquella calma que t’envaeix quan arribes a una comprensió il·luminadora que fa que t’adonis que hi ha una solució a allò que et preocupava. Ara potser no ho arreglaràs, però en un temps, curt, trobaràs la sortida i allò que et feia perdre la son es fondrà en el no-res.

Aquella calma que s’apodera de tu quan és l’hora d’arribar al llit, i t’asseus, et poses un coixí a l’esquena, apagues la llum del sostre i encens una petita llum suau de la tauleta de nit. I ara, agafes suaument el llibre que estàs llegint i te l’apropes, i sents, a la mà, la textura, freda i suau del llibre escollit. Llavors tan sols cal respirar, respirar i sentir la distància de totes les coses del món, tu ja no existeixes. Et fons dins un núvol blanc de calma i descanses.

Aquella que calma t’envolta en caminar en silenci amb una companyia amiga. La calma que et regala aquella estona, asseguda, quieta, amb les crispetes a les mans, esperant al seient del cinema que comenci la peli que has escollit avui. La calma que t’abraça quan els braços de qui més estimes et rodegen, ni molt fort, ni molt fluix, amb la pressió justa que necessites. La calma que et rodeja quan, acollida en aquesta unió, pots sentir l’escalfor que et regala el cos de qui tens ben a prop i escoltar, entre el silenci, el so de les vostres respiracions tranquil·les.

I especialment i avui, la calma que s’enfila per les mans, quan t’asseus, tanques els ulls i escrius. Escrius amb detall tot allò que sents, la tensió d’una cama, la pressió del fum que vol sortir del cap, com la calma et visita, per on entra, de quin color és i com i per on vol escapar-se.

Calma ets sempre benvinguda en els teves mils formes i colors.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s