Una porta cap a la vida… receptes màgiques!

RocDe tant en tant vaig actualitzant l’apartat “Sobre mi” per anar afegint allò que vaig fent, allò que vaig sentint i per situar-me allà on Sóc. Avui al fer-ho visualitzava una porta, una porta mig oberta que ja coneixia, que fa temps que obria i tancava i que avui l’he vist oberta de bat a bat, aquesta la porta em conduia a un lloc desconegut, a un espai gran, verd, bonic i ple de vida… tenia ganes de seguir explorant aquell espai, així que he pensat en aprofitar la tarda lliure per volar-hi ben atenta!

Des d’aquesta porta veig la vida des d’una mirada innocent que sento infantil, de nena, em sento curiosa, expectant de tot el que veig, del que em presenta la vida, del que tinc per viure, per experimentar i per aprendre… sóc lliure de gaudir de la vida, de compartir-la, de récorrela, com vulgui, ràpid, poc a poc, saltant, corrent o volant, i veig passar un núbol de por “i si no és veritat? si això no existeix” em diu? i llavors el saludo i el bufo ben fort i ara corro, corro a viure! corro ben ràpid sentint l’aire que em frega la pell, mirant el cel, els arbres, el sol… i un raig d’emoció em puja des del cor i l’abraço! és real! Gràcies! Gràcies per la vida!

I miro enrera… què m’ha portat fins a obrir aquesta porta? quin bonic camí el recorregut fins ara! quin gran regal!

Fa temps que busco, regiro, exploro, penso, reflexiono, com fer la vida més agradable, més plena, més lliure, com sentir-me millor… gestionant les emocions, canviant l’alimentació, netejant el camp energètic: buscant la recepta de la felicitat…

Ja fa 5 mesos que el meu peu em va fer frenar, de cop, bruscament i tot s’ha girat de d’aquell dia, com si algú m’agafés del peu i em sacsegés, perque fes fora de mi tot allò que no em servia, allò que em feia correr inconscient, que no em deixava ser lliure, i de fa uns dies és com si tot allò ja hagués anat caient del tot,com si m’hagués anat espolsant les pells velles, antigues… i ara tot s’està transformant, canviant de direcció…

Els ritmes, les relacions, la meva manera de viure la feina, les rutines i la meva alimentació…

colorsDe sobte sento dins meu i algo em diu què necessito, què em va bé… els colors em criden… als aliments salten quan obro l’armari… Escolto aquestes veus i els contesto “ara, ara..” i els faig cas, cuino, camino, corro… i em senta tant bé! em cuido m’estimo… he trobat la recepta màgica, la font de les receptes de la vida… són dins meu, les canta una veueta que estava afònica de tant cridar perque bo la sentia! I ara riu, plora, salta i balla contenta perque l’escolto… ara ella està tranquila, descansa i jo em sento viva i plena en tot el meu Ser!

Us animo a escoltar la veueta i a sentir les receptes que us envia la vida des de ben endins del vostre cor…

Aprofito i us deixo la foto de l’Instagram de l’ experiment que he començat avui i una recepta màgica deliciosa…

caminantAquet matí, fruit de la sessió de Coaching gestàltic que vaig “viure” ahir a la tarda, em venia una reflexió sobre l’ordre, els horaris i els ritmes… i he prés una decisió: començar a fluir al meu ritme, sense marcar horaris… sense ordre aparent, al ritme del meu sentir, del meu caminar del fluir de la vida… així que decideixo està ben present, ben atenta aveure com es mou el dia… com flueix la vida i els personatges que hi van apareixent!

Al plegar de la consulta l’estómac ja es començava a queixar així que m’he près un comprimit de fulla seca d’estèvia natural de Dolça Revolució, (que he agafat del meu rebost particular, El Maset) per calmar una mica la gana i en arribar a casa he començat a obrir armaris i a escoltar la veueta, m’he deixat sentir i he cuinat tot allò que em demanava cada raconet de mi! Encara m’estic llepant els dits jiji he dinat tard però he disfrutat com una nena!!! si voleu el detall de la recepta la trobareu aqui… Recepta màgica d’avui!amanida verda cuous cous i seitan amb moniato

Salut i bona tarda me’n vaig a córrer! Fiuuuuuuuuu!

Advertisements

2 thoughts on “Una porta cap a la vida… receptes màgiques!

  1. Fa tants anys que ens fan callar aquesta veu interior i només hem de fer cas al que ens diuen que hem de fer, que molts gairebé no sabem que existeix… Que bé Marta que sàpigues escotar-te!!

    • Si de ben petits ni ens explicaven que existia perque ningú no pot ensenyar el que no coneix jajaja sort que cada dia n’anem aprenent i compartint l’experiència i el camí a recorrer és tota una aventura… encara que hi hagi algunes tormentes que navegar jajaja al final la veu es fa sentir!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s